Bombolla.

Es mou, sense parar inquieta, tremolant, amunt i avall, sense ritme ni compàs, sent pressió, veu la foscor sota seu, i intenta sortir, amunt , molt amunt.

És un alè d'aire capturat sense més, de cop i volta, engolit per una onada, rapida i clara. És inestable i petita, i té por d'explotar, poca cosa la protegeix, no té direcció ni destí, i vagareja perduda quan la mar s'enrampa.

De cop s'allibera a l'exterior i corre lliure, esbitza cops a l'aigua que l'havia capturada, i fa crèixer onades irades i dolgudes per la traïció, es mou pertot, i no para de colpejar la superfície de l'aigua que ocupa tot allò visible a la distància.

Després d'hores i hores colpejant, es va aturant, baixant el ritme, no pot més, la resistència i les pors, esdevenen mica en mica res, i la ira s'apaivaga com si es tractés d'una alenada d'aire que s'acaba.

Inspira per última vegada, s'omple tant com pot, mira l'horitzó vermell del capvespre, i després de tot i de tant, anhela la mar calmada que veu sota seu.

No és una derrota, no era resistència, eren pors, i malgrat hagi passat poc temps de la batalla, no pot evitar tancar els ulls, inspirar encara més, i submergir-se en aquella aigua, que pot calmar amb la màgia dels millors mags, el més inestable dels huracans, fent que torni a ser bombolla.