Tú on ets, i Jo ni idea.

Té gràcia, és com aquella pel·lícula , la de Tu a no sé on i Jo a no se què... No en recordo el nom perquè és una xorrada.

No tinc especials ganes d'escriure. De fet, em fa mandra. Crec que aniré a dormir, després d'haver vist les pel·lícules que el Tú em va recomanar. Són molt bones, però no t'ho diré, perquè no vull fer-me pesada, perquè intentant fer-me la forta, cosa que mai he sabut, vaig dir molt ràpid un fins mai - que era ben lògic- però que no he sapigut gestionar. 

No l'he sapigut gestionar perquè el cop, ha estat tant fort que no l'he pogut esquivar. Les coincidències , masses, les semblances , mil, els quilòmetres de distància cent i pico més... Com m'agradaria conèixer-te millor, al Tú boig, i al Tú sensible. 

I que fèssis que totes aquelles cançons de Manel que tant havia esforçat a oblidar em tornin a agradar. Ara per ara, has aconseguit que les recordi amb tendresa, simplement de saber que compartim experiències semblants amb una banda sonora semblant, em fa pensar que no són cançons que pugui lligar només a un passat o només a una persona. La vida t'ensenya que no ets l'únic estrany en aquest món. El fet curiós és trobar un altre estrany, i és molt divertit, o almenys ho va ser! 

Però bé. Et donaré les gràcies per farà una setmana, i et donaré les gràcies per haver-me recordat la dolçor de les cançons de Manel, i els somnis que feia molt que no en parlava. I et demanaré perdó, perquè si estàs com jo ara, sabràs que saber tot això no et fa cap bé. Perquè Tu ets a no sé on, i Jo a no sé què. I no serà res més del que ha estat, i no anirà enlloc a part d'on és. 

I és trist, perquè em veia en alguna tarda d'estiu , en un àtic de Barcelona, fent intensiu de pel·lícules de les que ens agraden - secret que no havia revel·lat a gaire gent - mentre dibuixo de tant en tant la teva cara de nen petit flipat, que segur que fas quan mires aquestes coses, suposo. 

Però bé, com a mínim de tant en tant, parlarem de coses friquis, i riurem a les casualitats mentre en neguem la seva existència. Si tu et mous on sóc , no crec que jo hi sigui, i jo no crec que em mogui allà on tu ets. 

Quin plaer haver-te conegut! De tot cor, i en tots els sentits.