Unes mans agafades per mantenir l'escalfor d'allò que mai s'ha apagat del tot.
La foscor clara de la netedat de l'aire.
Una mirada de por naïf, tímida, enrere.
Un somriure sorneguer que minva la por i augmenta la vergonya, i fa crèixer la complicitat.
Tot de paraules que flueixen, records d'infantesa que s'evoquen.
De sobte un projecte futur dins la ment d'una de les mans, o de les dues no se sap.
Un viatge, un camí, una visita a un record.
Les passes acompassades trencant silencis momentanis.
L'expiració del fum de tabac, la seva escalfor.
Un petit incís, per a mirar el cel. Una de les mans estreny la pressió, apropa l'altra, immortalitza el moment. Ho ha notat? Ha notat la importància d'aquest segon? La oblidarà?
Un petit incís em diu que la importància resta en mantenir el segon dins la mà, aferrat, sense deixar que s'escapi entre els dits, freds, encarcarats. Un segon, un minut, vint minuts de no-res, una hora. Que realment van tenir importància, sé que per les dues mans que s'aferraven. Però en la meva va nèixer una sensació de calidesa que contrarrestava qualsevol fred, qualsevol por.
Un cel ple d'estrelles, sense lluna.
Una lluna que era encara allà, amagada.
Un cel que permetia veure més enllà, un cel que potser va permetre'm veure les ferides que creixien en la teva mà, del fred, però que em va amagar potser d'altres que no he arribat a veure a temps.
Un petit incís:
Un petit-gran record. Un gran cel, un petit instant, el cor em va fer un salt no ho negaré, i el cor, per primera vegada, que no el cap, em va fer un nus a l'estòmac indicant-me que seria un d'aquells moments que esdevindrien importants. Un d'aquells moments que apareixerien com a incís o parèntesi en els dies grisos, i que em farien recordar tots els sentiments que van aflorar en les dues mans, evocant-los cap a mi altre cop. Fent fora possibles, fredes i esquerdants llàgrimes.
Un incís, un simple incís m'ha fet somriure, deu segons avuí, havia de dir-ho, acceptar-ho, fer-t'ho saber. Perquè tant de bó, i ho he desitjat avui, trobis un incís de tot el que hem viscut que et faci somriure quan el fred no permet la vaga escalfor que t'he pogut donar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario