M'agradaria saber si entre el vent, que mou l'atrapa-somnis, hi ha totes aquelles paraules que van quedar tancades dins la meva habitació. M'agradaria saber de què estan fets els somnis, com recordar-los, com repetir-los, com allargar-los deu minuts més, un dia, una vida. Tot un dia amb el somni de poques hores al cap. Tot un dia donant-hi voltes, sense trobar-hi sentit, sense trobar sentit als sentiments que m'ha despertat, sense trobar sentit a les pors, als lligams, a l'atracció. Com un somni pot donar sentit a tantes coses i la realitat treure'l? Com un somni pot fer més apacible la vida, més fàcil, sencilla. És com una segona vida, però si t'agrada , la recordes, sinó tens l'opció d'oblidar-la. Un somni és com un conte, tu tries quan s'acaba, i si ho fa o no, en un moment feliç, un final feliç. En el somni d'avuí he sapigut triar, aquest cop si, i inconcientment, el lloc correcte i l'instant correcte. Malhauradament com sempre, he acabat obrint els ulls, a la llum desagradable del matí, al mal de cap incomprensible de ressaca inexistent, a la realitat , suposo. Però la meva pregunta és, fins a quin punt, tot el que visc en un somni, tot allò que sento discerneix tant d'allò que la realitat em desperta, em fa sentir.
Fins a quin punt tot és un somni o ho deixa de ser? On comença la realitat d'allò que jo crec real?
No hay comentarios:
Publicar un comentario