I si...

I sí... T'estimo. I no... No tenim pretextos per fugir, ni coses a les quals culpar.
Només tenim un plural, i molts motius per quedar-nos. Contes que s'han d'explicar, dibuixos a fer, textos a completar, secrets no tan secrets a conèixer, somnis a compartir, pors a esborrar.. Masses coses, cap pretext que ens faci marxar, i un present, massa important com per a convertir-lo en passat, un present amb objectius, fites futures. Un rellotge que fins ara ha fet un compte enrere. I si ara comencem a fer el compte cap a endavant?