Els teus somnis.

I els meus somnis ténen forma d'ocell, d'ocell que vol volar lliure, com oreneta, d'ocell que vol quedar-se entre els teus cabells, a la teva espatlla. Ténen forma d'ocell que aixeca el vol, per que no vol quedar-se engabiat en els teus records, i com una oreneta mou les ales per desempallegar-se de tot allò que em reté al teu somriure. I a vegades no puc, i a vegades els meus somnis són com l'ocell que aspira arribar a la lluna, que es queda a mig camí o que, perd les ales o el cacen abans d'arribar a la realitat... I és que els meus somnis són ocells, perquè marxen volant, passen depressa i potser, quan han passat et preguntes si no eren fruit de la teva imaginació. Són ocells ràpids, els méus somnis són ocells, dèbils, petits, lluires? Liures potser també. Són ocells, ocells i punt, orenetes , perquè m'agraden, perque almenys, com les orenetes, els meus somnis també són lliures. I com ocells decideixen on volen anar... I jo vaig triar fa poc en confiar somnis , en deixar que els cuidessis, eren teus , i ara han tornat a mi... Les orenetes emigren , potser tornaran a ser teus... Pero primer m'has de tenir confiança, has de confiar amb mi... I per tornar a començar i poder trobar els teus somnis hauria de saber... Són orenetes, són ... Són... Com són els teus somnis?