Adéu , fins mai?

I algun dia oblidaràs, i ho sé, aquella part de tu que va ser meva, i la oblidaràs, i ignorant, li donaràs a una altra persona, i oblidaràs la lluna, i oblidaràs tot allò que vaig ser capaç de dir-te, però segurament, degut a l'oblit, et serà igual... I ho entenc, i jo segurament, imbècil i impotent, t'hauré fet massa important en la meva vida, o hauré donat tanta importància a les marques que m'has deixat, que com a molt, l'únic que seré capaç d'oblidar, serà si aquella part de tu suposadament meva, era la comissura dreta o l'esquerra del teu somriure tant especial... Però bé... Serà un record al que li diré: Adéu, fins mai!
I és que també voldria dir adéu fins mai a la meva intuïció, i potser també , a la meva enveja, ara ja permanent, i és que sóc persona, i encara que no t'agradi, seguiré envejosa de qualsevol persona que faci seu aquella part "meva" de tu... Però sóc persona, sóc persona... I em sap greu, però , com que sóc persona, algun dia, imbècil i impotent , potser donaré més importància al record de l'enveja, que a la comissura, dreta o esquerra, del teu somriure, que si no recordo malament tant em va agradar... Aquest somriure al que més tard que d'hora (espero), l'oblit em farà dir: Adéu, fins mai!

Per tant, adéu fins mai, enveja , que no em serveix de res, espero oblidar-la com més aviat millor... I és que sóc persona, i encara que no t'agradi , no puc deixar de ser-ho.