El meu cap és un nus.

I no somiar-te mai de nit, 
i no deixar-te de somiar. 

I no voler voler-te,
i voler-te sense voler.

I esperar no desesperar-me esperan-te,
i esperant no perdre l'esperança.

I estimar-te sense estimar-te tant, ni tant poc,
i sense entendre com és que no t'entenc.

Voler que em comprenguis quan t'intento comprendre,
i comprendre't quan m'intentes comprendre.

I abraçar-te tan si necessites les meves abraçades, com si no,
i somriure't quan no em demanis els somriures.

I preocupar-me quan no em preocupi res,
i que em preocupi res, per preocupar-me tan si com no.

I veure allò que no hi ha,
i no veure allò que hi és.

I afegir àcidesa per l'excès de dolçor,
queixant-se de l'acidesa de després.

I afegir  llàgrimes per evitar un excès de somriures,
creant un riu de preocupacions.

I crear amb la tonteria, tonteries,
i treure del no-res la problemàtica.

I somiar expectatives, expectants,
i trencar així tota la màgia.

I voler el futur en un present,
i voler el present com un passat.

I tenir por de no arribar a l'altura de l'altura,
quan el llistó te'l poses tu mateix.

I intentar desfer el nus que es fa,
quan intentes desfer el que no existeix.




(Simplificar. Hem de simplificar les coses.)