Així doncs et confessaré, i em confesso per primer cop en molt temps que no ho faig:
- Crec que hem passat per una cosa semblant, tot i que caminem diferent, jo tanco portes, no sóc un gran cavaller capaç de carregar amb el pes dels temps enrere a les espatlles, i és per això que mato els dracs i no m'enduc la rosa dels records.
- Crec que no estàs perdut, no ho creguis tu tampoc siusplau, t'estàs buscant! I sembla que digui el mateix però una paraula té el mateix poder que una daga daurada.
- Crec que no hi ha res que desitgi més que abraçar-te ara mateix, i fer-te oblidar. Alcohol i sexe serien una arma fàcil però la contemplo molt fervorosament.
- Crec també, que ets la persona més interessant que he conegut des que em vaig blindar completament a conèixer ningú. Crec , en la meva ceguesa de sentits, poder percebre la gran persona, el gran heroi romantic que ets en realitat.
- Vull, ja no crec, vull , fer-te volar en certa mesura, que aconsegueixis refugiar-te en qualsevol cosa que pugui oferir a quilòmetres lluny. Si vols et dibuixo un món de conte, un de pel·lícula, amb grans ossos voladors, i poques promeses incumplides, molts somnis, molts, moltíssims.
- Vull, que algun dia, sense cap objectiu més enllà del de passar una estona amb tu, puguis venir haven-te trobat a tu, a trobar.me a mi.
I si mai trobes res, que et faci ser feliç, que m'ho expliquis, que ho dibuixaré. Perquè confio en que ara que he conegut, trobat, descobert, algu tant sorprenent com tu, aquest tu no es faci perdre.
No cal ni que em vinguis a trobar mai, no ho espero, si que em ve de gust, alguna altra vegada, però no et condiciono. Simplement , no et perdis, que des de lluny et dic que , haver-te trobat ...
Ha estat un plaer. De la mateixa manera que trencar la màscara, una estoneta, només avui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario