Cuinar, dormir i pensar.

I bé, sóc somiadora, no hi puc fer més. No puc evitar-ho, controlar-ho... Tinc imaginació, i no pateixo, però a vegades m'agradaria no tenir-ne tanta.

Hagués estat maco, divertit i diferent, i segurament hagués estat millor que el que va ser. I després no em sabria greu oblidar res, oblidar-te. Sóc molt així, d'aquelles que si no ha estat res, sempre hagués pogut ser, i el "què hagués pogut ser" em mata. Si el tren o les ales, t'haguèssin fet venir aquí, si t'haguèssis alliberat una mica de tot, no sé ben bé de què, o de qui. Segurament no em seguiria preguntant "què hagués pogut ser".

Bé, sé segur, que aquesta nit em cuinaré alguna cosa per sopar, posaré la televisió, dibuixaré un parell d'esbossos i pensaré en com de diferent hauria estat tenir-te donant voltes per aquí, desconectant suposo i rient-nos una estona de la casualitat.