Te repites más que...

No és que tingui un moment lúcid ara mateix, és quasibé la una de la matinada i he sentit que em ve de gust esciure. No té un especial per què. Potser sento que fa molt que no escric , que no m'escolto. Em costa, de veritat, però es que si m'escoltés segurament acabaria fent un melodrama de la meva persona, el meu futur, la meva situació sentimental - bla, bla ,bla - Me n'he cansat una mica dels monòlegs insulsos i reiteradament monotemàtics. I és que sempre escric quan necessito escriure, i necessito escriure o bé quan estic estressada, o quan tinc mal d'amors  o bé d'amors, o quan necessito cagar-me en algú. Per tant sóc com aquells escriptors de sagues que decideixen allargar amb un segon llibre el llibre anterior, no perquè sigui un èxit, ni perquè sigui necessari sinó perquè simplement no saben canviar el tema sobre què escriure.

I podem aplicar el patró també a molts altres aspectes de la vida d'un, que allargues perquè no has trobat o bé millors camins, o bé una manera de tancar-los. Es pot aplicar a estudis, relacions, menús, series de televisió, trucades de telèfon, converses...

El típic "te repites más que el ajo". Bé. Doncs. Després de tornar a escriure, sobre un tema que tampoc he fet servir mai de la vida -ironia- el tema del típic "escric per escriure". He arribat a la conclusió, que no sóc més interessant ni més original. Que si no escric es per que les coses em van suficientment bé , suficient com per que el melodrama no s'apoderi de la meva part "escriptora". I ja m'està bé, tornaré a escriure de tant en tant sobre algun tema súmmament original com per exemple: "Escric per escriure per que no tinc res millor a fer."

I anirem tirant, que la vida pausada d'estiu rollo estrella damm no deixa de ser entretinguda, excepte a considerables hores de la nit, quan t'ha fet mandra sortir de festa o a prendre algo, o a prendre vent i et resignes a seure davant de la pantalla a escriure per escriure i repetir-te més que un cura a missa. 

I aleshores ho penges a un blog esperant que no matis a ningú d'avorriment, tancant l'ordinador , fumant un cigarro i anant a dormir deu minutets després pensant: "A mi se'm repeteix el pebrot més que l'all, no hauria d'haver canviat la frase del text?".