Explosions?

Tot un seguit d'experiències, felicitat, aprenentatge, reflexions, força, optimisme... Tot això en molt poc temps, tot això que ha estat tant important per a mi, tot això que m'ha fet ... Crèixer.
Tot això ho duia dins un sac, a punt d'explotar per a ser explicat, per a tu, per al lligam tant fort que m'ha fet desitjar durant dies poder deixar volar paraules entre nosaltres, com fulls de paper, com fulles d'arbre, com ocellets de papiroflèxia. Aquelles ànsies, com al principi , quan començàvem a deixar paraules fluïr , jo més que tu. Aquelles ànsies de parlar, de saber que seràs escoltada, de voler ser-ho. De voler transmetre alguna cosa important per a tu, compartir una mica d'allò teu, només teu.
Avuí, em sentia a punt d'explotar, d'escampar-me en milers de síl·labes, de somriures , de mirades, avuí m'hi sentia.
Tot i així per no acabar amb els descobriments, he vist que sé esperar, contenir, escoltar - queda a perfeccionar una mica, però de mica en mica (debajo las sábanas) s'omple la pica (entre las piernas)- Segueixo amb les ganes de parlar-ne, però ara ja no sento l'ànsia, la màgia del retrobament , com un nen amb la mare, o un gos amb el seu amo. He après a trobar el moment suposo?

De fet, crec que hauré de ser pacient, per explosionar en el moment just, per a que puguis rebre tot allò que duc a dins, que em fa il·lusió que sàpigues: Que he descobert gent, que he vist llocs, que he viscut experiències ... Tot de coses noves en la meva vida, coses que m'han passat i he pensat: "Li he d'explicar! Ho hauria d'haver vist! M'hagués agradat que fós aqui!".

Bé,  deixat fluïr tot això que em fa sentir tranquila, em sorgeixen dues preguntes, per a seguir amb les reflexions de la setmana. És egoïsme desitjar explicart-ho, forçar-te a formar-ne part, a interessar-te? Perquè si és així, no vull ser egoïsta. I l'altra... Per què tantes ganes i la necessitat d'explicar-ho només a una persona, tenir la sensació que només aquesta persona sabrà atrapar al vol l'explosió i transformar-la en un somriure de comprensió, de retret, el que sigui?

Una estranya dependència de paraules, experiències. Estrany...