Et pintaré, de vermell les galtes, vermell viu i tímid a vegades, vermell confident. També et pintaria el cabell i els ulls de xocolata, de fulles de tardor, en algunes ocasions.
Et pintaria el nas, rosat i envermellit , d'un color roig fred, que combini amb el vermell dels dits i de les mans, i el rosat de la pell tapada per la roba, lila a vegades, o blava en d'altres, colors freds, joc de contrastos amb el color de xocolata, o coca-cola dels teus ulls.
T'ompliria de colors, verd a ratlles els mitjons, i la samarreta potser, no , que les semarretes a ratlles són meves, i el verd.. hmm... sinó es blavós no t'acaba d'escaure. T'afegiria un jersei granate, com les roses, i com les postes de sol, com la passió, i el secret, l'enigma.
I finalment, retocaria amb tot de taques taronjes , escampades, fortuites i espontànies , el dibuix, taques de records, que només contrastarien amb el fons clar ple de taques grogues, de futur.
Sempre ha sigut qüestió de taques, ara, amb una espècie d'horror vacui m'esforço , o m'esforçaré en omplir tots aquells espais entre taca i taca , que el temps ha anat deixant, espais de colors vius que omplin el blanc de la tela, on el pinzell, o el llapis resegueixi les formes, i defineixi , una de les meves obres més perduradores i , tot i que a vegades canvii la tècnica, el material, o retrocedeixi sobre les pinzellades, una de les obres més inoblidable.
Perquè sé que mai l'acabaré d'acabar, perquè mai trobaré el color perfecte per respondre a la realitat, potser d'aquí un temps en que sàpiga equilibrar els materials i els sentiments, els colors i el dibuix. I fins llavors, miraré d'anar-lo fent i refent, com el tapís de la Penèlope.
No hay comentarios:
Publicar un comentario