Groc de sort

El llapis, brusc, va definint ratlles inconexes en un paper, blanc, brut , ocre. Ratlles que s'ajunten, que es separen, que es sumen o es divideixen. Línies que formen paraules, o coses , o intangibles, o formes de somnis o somnis deformes.

Línies que delimiten futur, línies que divideixen present. I de cop pinzell de colors, i una mica de llum i de somriures, per a mi i per als altres. Colors que omplin les formes del no res i del tot. Colors que omplin paraules buides, somnis grisos, futurs incerts. 

Aquests dies, duc un joc d'aquarel·les a la butxaca, i omplo de verd allò que ahir era gris, i de vermell les galtes de la gent, però no un vermell de fred, sinó un vermell de felicitat. I omplo de taronja les cançons, que em fan contenta, i omplo de blau la roba d'aquells que em fan millor, encara que no els hi combini gaire, color de millora. 

Omplo de colors imaginaris a la gent del meu voltant, m'omplo a mi, torno a pintar poc a poc una vida que s'havia descolorit els ultims mesos. Un color per cada cosa, molts colors per a tot, i tot de línies que prenen sentit, i prenen forma, i dibuixen un camí ple de colors cap a un futur ple d'expectatives, de color groc, la majoria. Groc de sort.