Galtes vermelles, jo?

Em va anar bé, sí, molt. Em va agradar veuret i sentir-me tranquil·la, sense presses ni pressions, només amb un to lleu de color vermell a les galtes, lleu? No , no crec. Vermella com un tómaquet, amb les orelles cremant. Però és que sóc així. I realment és un record dolç que m'ajuda a millorar mals moments, un record divertit, que acaba amb les meves galtes vermelles, però comença amb el motiu que em fa pujar els colors. Ja saps quin motiu és.