Nosaltres.

Un fuet, un heroi, un petò, una abraçada. No, molt més. Un moment , un instant, un record més tard, un nou començament, el mateix somriure. Una cançò, una trucada, una paraula, dos i tres. I moltes moltes més. Molt temps per endavant, tan de bo, milions i milions de segons més. Un futur? Si també un futur però em fa vergonya acceptar que el tinc al cap. Un present, tinc present el present. Espontaneïtat, una paraula més al diccionari. Somnis, la paraula clau. Però la paraula més important i  que em ronda pel cap des de fa dies es un tendre i màgic "nosaltres".