Caramel

La teva mirada, aquella que parla per si sola, aquella que et traeix i em revela petites confessions que mai em dius, o que em xoquen de tota manera després. Aquelles celles que aixeques, quan et diverteix la situació o te'm insinues. Aquell somriure traïdor, que diu tant i res a la vegada, que atrau tant. El nas, que passeges vora els meus llavis abans de fer-me un petò, o no fer-me'l. M'estaborneix tot això. M'encanta. Se'm ha quedat gravat a foc, no hi ha manera de desfer-ho, de desempallegar-me del pou dels teus ulls, enigmàtic i bonic, del secret dels mil colors, càlids i foscos, clars i dolços. És molt difícil, i m'espanta, el fet de veure'm perduda entre els teus ulls. De caramel, de coca-cola, únics.