Diuen que quan estornudes marxa una mica de la teva ànima. Amb el refredat dels últims dies, haurà marxat tota.
"Hi ha coses que passen" Una frase molt profunda. Totes les coses passen, i són coses perquè han passat. Si no passessin, no serien.
La febre fa veure al·lucinacions, no he tingut febre quasi mai, i tot i així , he al·lucinat massa.
Els cigarros són sinònims d'allò que es consumeix. Si no fumo, no es consumeix res, res no s'acaba?
Tinc el nas gelat, i les orelles envermellides, és la febre, la tristesa o la vergonya..
Estic sola i estic bé, a fora plou a bots i barrals i som a mitjans de maig, tothom diu que hauria de fer calor, jo no m'els crec. I m'agradaria compartir amb algú aquestes tardes febrils de pluges primaverals.
M'agradaria ser un peix en un aquari. Sóc un peix en un aquari. Topo i topo amb el vidre, esperant trobar l'aigua que em porti al mar, sense sortir de la peixera.
El balcó està xop, i se'm mullen els mitjons si surto a fumar. Al mateix temps en que es crema la punta del cigarret, la planta dels peus es refreda i el moc em cau. Patètic.
S'acaba el refredat i s'acaba el curs, i s'acaben moltes coses més que no escriuré aquí, perquè estan fartes de ser escrites.
Surto al carrer, per anar a treballar, i somric de manera genial, sabent que torno a poder caminar, a recuperar una força que dubto haver tingut mai.
Torno a casa, i em poso a escriure, pensant en demà, que acabaré el curs i brindaré amb una ampolla de cava sense alcohol. Insípid, sosso i sense més.
I demà me n'aniré a dormir anelhant un futur que espero, esdevindrà un present més anhelat que el present d'avuí en que sento que m'he recuperat.
I em quedarà el dubte, quan estornudes, l'ànima se'n va o simplement es queixa dient que la tractis millor i la valoris més?
No hay comentarios:
Publicar un comentario