Com el tapís de la Penèlope

Et pintaré, de vermell les galtes, vermell viu i tímid a vegades, vermell confident. També et pintaria el cabell i els ulls de xocolata, de fulles de tardor, en algunes ocasions.
Et pintaria el nas, rosat i envermellit , d'un color roig fred, que combini amb el vermell dels dits i de les mans, i el rosat de la pell tapada per la roba, lila a vegades, o blava en d'altres, colors freds, joc de contrastos amb el color de xocolata, o coca-cola dels teus ulls.
T'ompliria de colors, verd a ratlles els mitjons, i la samarreta potser, no , que les semarretes a ratlles són meves, i el verd.. hmm... sinó es blavós no t'acaba d'escaure.  T'afegiria un jersei granate, com les roses, i com les postes de sol, com la passió, i el secret, l'enigma.
I finalment, retocaria amb tot de taques taronjes , escampades, fortuites i espontànies , el dibuix, taques de records, que només contrastarien amb el fons clar ple de taques grogues, de futur.

Sempre ha sigut qüestió de taques, ara, amb una espècie d'horror vacui m'esforço , o m'esforçaré en omplir tots aquells espais entre taca i taca , que el temps ha anat deixant, espais de colors vius que omplin el blanc de la tela, on el pinzell, o el llapis resegueixi les formes, i defineixi , una de les meves obres més perduradores i , tot i que a vegades canvii la tècnica, el material, o retrocedeixi sobre les pinzellades, una de les obres més inoblidable.

Perquè sé que mai l'acabaré d'acabar, perquè mai trobaré el color perfecte per respondre a la realitat, potser d'aquí un temps en que sàpiga equilibrar els materials i els sentiments, els colors i el dibuix. I fins llavors, miraré d'anar-lo fent i refent, com el tapís de la Penèlope.

Groc de sort

El llapis, brusc, va definint ratlles inconexes en un paper, blanc, brut , ocre. Ratlles que s'ajunten, que es separen, que es sumen o es divideixen. Línies que formen paraules, o coses , o intangibles, o formes de somnis o somnis deformes.

Línies que delimiten futur, línies que divideixen present. I de cop pinzell de colors, i una mica de llum i de somriures, per a mi i per als altres. Colors que omplin les formes del no res i del tot. Colors que omplin paraules buides, somnis grisos, futurs incerts. 

Aquests dies, duc un joc d'aquarel·les a la butxaca, i omplo de verd allò que ahir era gris, i de vermell les galtes de la gent, però no un vermell de fred, sinó un vermell de felicitat. I omplo de taronja les cançons, que em fan contenta, i omplo de blau la roba d'aquells que em fan millor, encara que no els hi combini gaire, color de millora. 

Omplo de colors imaginaris a la gent del meu voltant, m'omplo a mi, torno a pintar poc a poc una vida que s'havia descolorit els ultims mesos. Un color per cada cosa, molts colors per a tot, i tot de línies que prenen sentit, i prenen forma, i dibuixen un camí ple de colors cap a un futur ple d'expectatives, de color groc, la majoria. Groc de sort.