Sensació estranya, com de retrobament amb un mateix, retrobament amb els altres, retrobament amb el jo. No ser un reflex, ser un dibuix, ser una imatge, creació del no res i l'experiència. Experiència poca, però important, records molts, sel·leccionats, estimats.
Canviar el xip, buscar una fita, seguir avançant. No quedar-me aturada, no abandonar cap partida per tal d'anar endavant. No tenir por de perdre, d'errar, no permetre que la pressió m'obligui a esperar.
És necessàri fer un canvi, petit imperceptible, de tant en tant, no sempre. Un petit canvi, que et faci gran, que et faci crèixer. I adonar-te en silenci que tu no trepitges els passos de ningú, que en crees de propis, que no hi ha línies paral·leles, impossibles; que tot el que hagi de prendre partida en els teus records trobarà una manera de fer la recta corva i creuar-se en el teu camí, en el teu jo, en tu i en tot. No hi ha excuses quan estem parlant de crèixer, de fer camí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario