Discussió

Crits, nervis... Cansament. Cops de porta... No es pot més.
Els ulls closos, els peus quiets, ningú espera, ni diu res.
El nerviosisme de les mans, tics a la boca i a les celles,
estatisme cerebral, el soroll a les orelles.
Ganes de marxar, de quedar-se, no torrnar..
No saber què fer, seure i esperar,
mentre l'aire es torna tens, mentre no vols ni escoltar.