Tu

Tu. Et trobo a faltar, tinc ganes de veure't, és desesperant, graciós, em fa gràcia, trobar-me així, però també m'incomoda, perquè si et trobo a faltar vol dir que no ets al meu costat aleshores, no ho sé, una barreja de sentiments, que no em fan sentir malament, dins el cap només hi tinc tendresa. I això m'omple, però no puc deixar de pensar: Tu.
Sembla mentida, tu, i punt, res més, ningú més. Que naïf, i que adolescent no? Si, potser sí, però em sorprenc pensant així. I m'he adonat que no hi puc fer res, en un principi m'he sentit molt estúpida, però en el fons, si em sento així és per algun motiu, és per tu, per tant és tendre. No hi ha més. I me n'alegro. Que sigui per tu.