Sense paraules.

Res, anulada, mirant com suposes tant, com m'agrades tant, com no hi puc fer res, per a canviar la situació l'atracció, la bellesa. I sense paraules em quedo lligada a petites manies inconfessables que em lliguen a tu.
La més important de les manies, em duu a quedar-me miran-te, mentre m'adono que cada cicatriu, cada cèl·lula em sembla la màxima exemplificació de la bellesa, de la complicitat, de la confiança creixent, de la felicitat. Estrany, no, només sé que la més gran de les meves manies, la que supera totes les altres, és somriure quan et miro, encara que estiguis dormint, és igual, en qualsevol moment i en qualsevol situació, se m'escapa un somriure, que puc dissimular o no, però que sempre hi és, com tu, allà.