Caramel

La teva mirada, aquella que parla per si sola, aquella que et traeix i em revela petites confessions que mai em dius, o que em xoquen de tota manera després. Aquelles celles que aixeques, quan et diverteix la situació o te'm insinues. Aquell somriure traïdor, que diu tant i res a la vegada, que atrau tant. El nas, que passeges vora els meus llavis abans de fer-me un petò, o no fer-me'l. M'estaborneix tot això. M'encanta. Se'm ha quedat gravat a foc, no hi ha manera de desfer-ho, de desempallegar-me del pou dels teus ulls, enigmàtic i bonic, del secret dels mil colors, càlids i foscos, clars i dolços. És molt difícil, i m'espanta, el fet de veure'm perduda entre els teus ulls. De caramel, de coca-cola, únics.

Sant Jordi.

Un somriure curiós que mira entre llibres i busca un record.
Un somriure tendre que guarda una rosa amagada per a fer una sorpresa.
Un somriure controlat, que avui no ho és tant tot i que ho ha intentat...

Però és que cau en St.Jordi i no sé gestionar els nervis que em pugen pel coll,
les ganes de dur-te a veure carrers plens d'històries i contes d'amor.
I que et doni una rosa i somriguis,
i que vegis que tot no ha canviat,
que hi ha cabassos d'històries difícils,
i que com la nostra no n'hem trobat cap.

Que tenim por al final, ja sigui feliç o d'aquells que sempre ens han marcat.
I ens perdem esperant un ultimátum que mai no ha arribat.
Que no hi ha una última página,
que no hem decidit l'entramat,
que encara anem pel pròleg,
que no hi ha cap final desitjat.

Que costa decidir quin paper et toca triar en la història d'amor,
que mai sabrem si escollir heroi o princesa, monstre o tresor.
Que és difícil estipular un argument que enganxi a tothom.
Que agradi a totes les edats i que contempli poc marge d'error.

Pero tant se val la história, si el monstre es menja l'heroi,
l'heroi mata la princesa i aquesta es casa amb un tresor,
Que el nom que li donis, no té rellevança en el joc!

que el més important és no perdre's i somriure quan creus que ho tens tot.

Nosaltres.

Un fuet, un heroi, un petò, una abraçada. No, molt més. Un moment , un instant, un record més tard, un nou començament, el mateix somriure. Una cançò, una trucada, una paraula, dos i tres. I moltes moltes més. Molt temps per endavant, tan de bo, milions i milions de segons més. Un futur? Si també un futur però em fa vergonya acceptar que el tinc al cap. Un present, tinc present el present. Espontaneïtat, una paraula més al diccionari. Somnis, la paraula clau. Però la paraula més important i  que em ronda pel cap des de fa dies es un tendre i màgic "nosaltres".