Falos egocèntrics dels collons...

Com tu, entre tants d'altres, tu. Que no crec d'entrada més lloable persona que jo mateixa, ni més triumfadora, ni més rica (almenys en el que jo crec que enriqueix), ni més sincera... Com tu!?

Com has aconseguit destruir amb una sola frase tota la autoestima acumulada? Amb una sola frase! (Bé, i amb l'ajuda del bombarder incansable, que no coneixes, però que forma part constant de la meva vida, i no diré qui és...). Vas fer caure, l'únic de tots els maons que estava esquerdat, del meu castell als núvols.

Bé, et felicito. Doncs, has fet retrocedir una feina de mesos invertits. Amb el teu ego, la teva autoestima mal gestionada, i la teva diarrea verbal i falocèntrica. Et felicito, i gràcies. 

Sé però que no ho vas fer expressament, que les paraules van sortir de la teva gutural i mal controlada veu, portades per la frustració o alguna altra cosa que no conec. Quins collons però, encara que fós sense voler!

I bé, hi ha mil maneres de tirar la canya, fer un elogi, admirar a algú. També n'hi ha mil per a destruir-lo. I ... Oh! Per sorpresa meva vas ser prou intel·ligent de combinar-les: " Ets una tia molt atractiva, si no et vestissis tant masculina i amb aquests sabatots d'home lligaries molt més... Si t'arreglessis..."

Quins collons, eren les meves sabates preferides! Costaven un pastón (a l'abast de la teva butxaca com qui compra un caramel però). Anava vestida normal, dins el meu normal, però gràcies. (Portava roba interior nova i tot! Estava de subidón...Però gràcies).

I mira, posats a prejutjar com has fet tu, jo m'he lluït escribint aquí, no tinc el morro de desacreditar la gent a la seva cara. I a sobre vas continuar furgant a la ferida.

Doncs que sàpigues que jo, passo. He lluitat contra bombarders de l'autoestima durant molt temps, he estat el segon plat durant molt més, mai sóc aquella dona que algú no podrà oblidar i m'és igual! Bé... No m'és igual.

Però el que sí que m'és igual , és per exemple saber qui és el teu tipus de dona, aquí turtoraries amb la força del teu falo, i a qui desmantellaries a petons. Me la suda, i no ho puc dir finament. Perquè el que encara no entenc , és com , lligant tant com tu dius, encara estàs pendent de la roba que porto o deixo de portar, o de si m'arreglo o em deixo d'arreglar. Que no saps encara després de tanta experiència, que una dona és més femenina quan no porta roba, quan no va arreglada, i quan no només folla sinó que estima? Si no ho saps, no puc fer res més que compadir-te.

De totes maneres, no et preocupis, que amb una mica de sort, no em veuràs femenina en la meva totalitat ni ara ni mai.

Almenys no mentre qui parli sigui la teva egocèntrica tita. Apa!