Dos piedras!

Un sofà i una tarda de gossos, dues pel·lícules xorres i dos cigarros, tres coincidencies i tres cops, quatre mans i quatre peus, cinc somriures en cinc minuts, sis paraules i sis segons, set casualitats i set descobriments... I vull seguir comptant, però és un secret més dur i secret que una pedra.

Vermelles

Merda, merda , merda, merda! Tinc les galtes vermelles tota l'estona! Prou, prou, prou, prou !!
Que no vull emmerdar-me ni aturar-me, que he de fingir ser forta, un tros de pedra, inamovible, inenamorable, inenamoradissa... Per favor! És que no m'ho posis tant difícil, ni tant interessant! Una mica més sosso siusplau, més normal, menys atractiu... Posa-m'ho fàcil i marxaré, o massa difícil, que també, però la merda és que fins ara ha estat massa divertit, interessant. Bé.. Deixem-ho  estar, tinc les galtes massa vermelles com per explicar-me decentment...

This is the beginning.

Torno a començar: agafar impuls, un ritme brutal, de baixar per aigües i ràpids que no sé on em portaràn. Al menys aquest cop no vaig lligada a cap tronc que m'estanca, i m'atura. Rellisco entre les pedres suaus, i les fulles dels arbres i l'aigua clara. I aquest cop, entre la pressa, no tinc por, ni necessito calma, ni vull un mar, ni una illa. No necessito agafar-me enlloc, perquè jo sola, ho puc tot, sí aquest cop.  

Caic d'una cascada, emocionant, refrescant, renovadora, i quan començo a estancar-me en un mirall d'aigua massa bonic, em deixo portar, i segueixo fluint, com l'aire, que no  m'atrapin, com l'aigua, que no m'estanquin. Com un foc, que no m'apaguin, i com la terra, que no m'aturin.

Barrejar-ho tot, ser un , el cap a l'aire, sentir-me lliure, el cos com aigua, viva, el cor com foc, encès i ple d'esperança, i els peus, a terra, per córrer quan faci falta i sigui necessàri fugir de tot allò que fa poc no em deixava ser jo. 

I no en diria fugir, però sí que caminaré cap a una destinació totalment diferent a aquelles illes, records que em mantenien en un món reduït. Caminaré cap al començament de tot allò que vull, cada cop més ràpid, a salts els dies que sigui feliç i arrossegant els peus quan no ho sigui tant, però cap a una direcció diferent, agafant impuls, tornant a començar a cada passa, a un ritme brutal per aigües i ràpids que no sé on em portaràn.

http://www.youtube.com/watch?v=YaenB-_crmE