domingo, 27 de octubre de 2013

Començar la casa per la teulada.

No tindria teulada, tindria terrat. Segurament un terrat vell, polsegós i oblidat de tothom i de ningú. Aquest terrat tindria de tan en tan , alguna peça de roba estesa esperant el sol entre algun núvol. I quedaria preservat per la intimitat gràcies a una porta vella i atrotinada com el terrat però persistent i forta.
Les escales serien segurament d'aquelles altes i estretes, difícils de pujar i de baixar; i la barana de fusta fosca tacada de brutícia, seria l'únic element mínimament acollidor i denotador de vida.
Al sisè pis s'obriria una porta ja més nova, com de fusta cara, però d'imitació, molt simple, sense fil.ligranes i amb un pany de metall gens combinat amb el color de la porta. Tindria, el pany, taques de suor i òxid a causa de les més de 96 escales i de l'ausència d'ascensor. Però independentment de l'etètica de l'escala, entraries a la casa i et delectaries amb colors blau cels acollidors, parquet del cutre, però parquet i rajoles clares a la cuina. Al rebedor et trobaries fotografies familiars, festives, amigables, i segurament un armari vell reutilitzat ple de jerseis deordenats i mocadors pel coll en estat de caos acollidor. Passaries a la sala d'estar del pis de menys de 30 metres quadrats, és a dir, segurament seria sala d'estar i menjador a la vegada, separada per una línia imaginària de la cuina. Les parets de colors clars, potser verd o blau cel o crema, anirien acompanyades d'un sofà blau marí d'aquells que s'enfonsen quan t'hi seus, crec que es diuen "puffs". I al costat suposo que hi hauria un sofà decent, de dues places, heretat o reutilitzat un dia dels trastos, cobert amb una manta vella i blava, o amb un llençol d'estampat tímid. No sé si hi hauría televisió, però segur hi hauria una peixera, amb algun peix pallasso, o una medusa, situada en una tauleta davant del sofà.
No hi faltaria un caballet i un pot de pintura readaptat com a guardiola, i segurament un cendrer per a le bones i estranye ocasions en que vindria un cigarro a la boca.
A la cuina, una màquina de fer cafè, un forn, uns fogons de gas, una nevera i poca cosa més. Menjar del de sempre, i calendaris inútils buits. Una finestra molt gran a la cuina!
I finalment una sola habitació, amb un llit de matrimoni, enganxat a la paret, un armari clar i una taula amb un ordinador portàtil apagat i una tassa de cafè fred del dia abans. I al sostre una constel.lació gegant que ocupi tots els espais i que brilli en la foscor, relaxi i relativitzi els malsons. Penjat d'alguna estrella, el mític i vell atrapasomnis, i a les parets antics dibuixos, lletjos i bonics. A terra algun mitjó.
I el lavabo, tindrà una banyera on m'hi adormiré de tan en tan, i on regaré les plantes que guarniràn l'únic balcó petit i estret i vell però acollidor que tindré, i on m'asseuré a pensar i començar cases per la teulada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario