Començar la casa per la teulada.

No tindria teulada, tindria terrat. Segurament un terrat vell, polsegós i oblidat de tothom i de ningú. Aquest terrat tindria de tan en tan , alguna peça de roba estesa esperant el sol entre algun núvol. I quedaria preservat per la intimitat gràcies a una porta vella i atrotinada com el terrat però persistent i forta.
Les escales serien segurament d'aquelles altes i estretes, difícils de pujar i de baixar; i la barana de fusta fosca tacada de brutícia, seria l'únic element mínimament acollidor i denotador de vida.
Al sisè pis s'obriria una porta ja més nova, com de fusta cara, però d'imitació, molt simple, sense fil.ligranes i amb un pany de metall gens combinat amb el color de la porta. Tindria, el pany, taques de suor i òxid a causa de les més de 96 escales i de l'ausència d'ascensor. Però independentment de l'etètica de l'escala, entraries a la casa i et delectaries amb colors blau cels acollidors, parquet del cutre, però parquet i rajoles clares a la cuina. Al rebedor et trobaries fotografies familiars, festives, amigables, i segurament un armari vell reutilitzat ple de jerseis deordenats i mocadors pel coll en estat de caos acollidor. Passaries a la sala d'estar del pis de menys de 30 metres quadrats, és a dir, segurament seria sala d'estar i menjador a la vegada, separada per una línia imaginària de la cuina. Les parets de colors clars, potser verd o blau cel o crema, anirien acompanyades d'un sofà blau marí d'aquells que s'enfonsen quan t'hi seus, crec que es diuen "puffs". I al costat suposo que hi hauria un sofà decent, de dues places, heretat o reutilitzat un dia dels trastos, cobert amb una manta vella i blava, o amb un llençol d'estampat tímid. No sé si hi hauría televisió, però segur hi hauria una peixera, amb algun peix pallasso, o una medusa, situada en una tauleta davant del sofà.
No hi faltaria un caballet i un pot de pintura readaptat com a guardiola, i segurament un cendrer per a le bones i estranye ocasions en que vindria un cigarro a la boca.
A la cuina, una màquina de fer cafè, un forn, uns fogons de gas, una nevera i poca cosa més. Menjar del de sempre, i calendaris inútils buits. Una finestra molt gran a la cuina!
I finalment una sola habitació, amb un llit de matrimoni, enganxat a la paret, un armari clar i una taula amb un ordinador portàtil apagat i una tassa de cafè fred del dia abans. I al sostre una constel.lació gegant que ocupi tots els espais i que brilli en la foscor, relaxi i relativitzi els malsons. Penjat d'alguna estrella, el mític i vell atrapasomnis, i a les parets antics dibuixos, lletjos i bonics. A terra algun mitjó.
I el lavabo, tindrà una banyera on m'hi adormiré de tan en tan, i on regaré les plantes que guarniràn l'únic balcó petit i estret i vell però acollidor que tindré, i on m'asseuré a pensar i començar cases per la teulada.

Cagada, supercagada i supercagadíssima.

Saps aquella sensació en que comences a pensar-hi massa? A mirar masses fotos? Rellegir missatges? Recordar xorrades? Tenir ganes de compartir més coses? De començar-ne de noves? Aquella sensació de somriure permanent que feia un temps havies oblidat. Aquella sensació que m'agradava tant... Bé, doncs ara la tinc... I el primer que em passa pel cap és : "Cagada, supercagada, supercagadíssima".

Fàcil

Coses que abans em semblaven una muntanya, esdevenen un turó.
Classes de dues hores, turó.
Oblidar coses que havia jurat no oblidaria, turó.
Treballar tots els dies de la setmana, turó.
Riure, beure i nar tirant i si es pot follar de tan en tan, muntanya.
Conèixer gent nova, turó.
Conèixer gent coneguda, turó.
Aprendre i crèixer, i millorar, muntanya.
Ser educada, turó.
Ser feliç, turó.
Fer-ho tot més fàcil, muntanya.