Calma

Aïllament, desconexió. Miro enlaire, el cel està completament cobert d'estrelles, tanco els ulls, les memoritzo, els torno a obrir i em fixo en un petit núvol, que, dut pels correns càlids de vent, creua el cel de mitja nit, silenciós, com jo, tranquil, inalterable, flexible. Em sento així en aquest precís instant. Ara, més tard, l'endemà, canviara tot. Com sempre. La calma dura poc.

Miro enlaire i penso, estaràs gaudint d'aquesta calma? L'hauràs trobat de tan en tan, en aquests petits espais de temps? Hauràs pensat en mi, com jo ho estic fent ara? No crec, no és necessàri. Simplement, quan estic en calma, desitjo trobar-la en tots aquells a qui m'estimo.  Especialment en tu. "Vindran els anys, i amb els anys la calma (...)"