Per a preparar una nit perfecta:

Primer buscarem al fons d'un calaix, d'aquells tancats amb clau, que reserven els ingredients més importants ben amagats dels llaminers indiscrets i pesats, la bona companyia. Una companyia que inciti a fer festa, a distreure's i a relaxar-se. Una companyia que no jutji ni massa, ni massa poc. Una companyia sense la finalitat d'un llit. Amistat.

Acompanyarem la companyia amb bona música, en aquest cas, agafarem la música de l'indispensable pot del moviment, una música moguda, que faci, juntament amb una bona parella de ball, que les cames estiguin baldades al cap d'una escassa mitja hora, però que tot i així segueixin ballant seduïdes pel ritme.

Quan tinguem la companyia i la bona música, afegirem bon ambient, a foc lent, que es vagi coent , fins que acabi bullint en un guirigall de salts, balls, mirades, crits, lletres de cançons cantades amb nostàlgia, o amb bastanta desafinació. Un ambient variat que inciti a saludar gent que coneixes cada dos per tres, que inciti a desviar la mirada cap a cossos esculturals. Un ambient distès, amè, genial!!

Quan tinguis la barreja dins la olla a pressió, t'has d'assegurar de que es mantingui a la temperatura correcta, estable. Que no plogui, que no sembli un desert, que sigui a l'aire lliure perquè passi el vent de tant en tant entre els cossos suats del ball i la beguda...

Pots afegir unes gotes de qualsevol tipus d'alcohol, millor popular, que dóna un toc cultural a l'ambient, i ajuda a ser més atrevits als tímids, més agraciats els desgraciats, més desinhibits els "inhibits". Unes gotes, o moltes o poques, a gust del comensal, sense arribar al límit, que no mati el gust de la festa i permeti enrecordar-se al dia següent de suma diversió.

Afegits els ingredients principals, cal posar-hi espècies, que no deixen de ser ni més ni menys que opcionals, al gust de cadascú. En el meu cas s'hi ha d'afegir un toc de confiança en un mateix, un toc de diversió, un toc de tensió sexual (molt lligada als ingrediets citats anteriorment). S'hi ha d'afegir cert oblit, i en el meu cas, també s'hi ha d'afegir i de manera quasibé estricta, moltes, moltes ganes de festa! 

Finalment, quan ja és cuit, s'ha de retirar del foc, colar, deixar-ho refredar, i reposar... I observar les conseqüències al dia següent, que, em sap greu no aclarir-ho, però el resultat depén totalment de la quantitat i la qualitat dels ingredients. Espero que, de la mateixa manera que jo avuí, sapigueu encertar les mesures exactes, serà llavors quan us llevareu amb un somriure d'orella a orella, un mal als peus que t'hi cagues, i un record genial que no us treureu de sobre!

                                                                                   Bon profit!

Mai res es crema del tot.

I mires com balla la flama, i mires com moren,
poc a poc i un a un,
tot allò, tots els somnis, cadascun d'aquells que ara no són més que pes, dins les parpelles, tancades i obertes, que miren més lluny. 

I miren lluny, molt lluny, a un futur que mira de cara, i no gira l'esquena.
I miren lluny veient somriures enllà i llàgrimes tristes que no tornaran, senyal d'optimiste, estrany i enyorat.

I la flama crema, tant fort com aquest sentiment de no anar enlloc, de no moure't, de no avançar, de repetir sempre fins l'ínfim error.

I crema, neix llum de cada error al que dic adéu, de cada pes, que marxa amb el fum. Sé que tornará, perquè cap dels errors, per ser més error deixaré d'estimar. I marxa la flama, i marxa el fum, i cauen les parpelles que miren més lluny.

I hi ha un nou brot de les cendres, que caurà a les flames d'aquí a un futur, perquè per avançar cal mirar com balla la flama, cal veure somnis i errors morir un a un, i tornar a nèixer sorgint del fum.