"Tic, tac"

Passa el temps i adoro estúpida les agulles del rellotge i el ritme tant marcat que sona amb el seu pas... I em segueixen fent mal , dins meu, molt dins meu, coses que no tens per què saber, que segurament no t'interessen gens, ara ja. Coses que potser t'impliquen a tu, pero ja tan se val, no? Ja que mai sabràs apreciar la necessitat que tinc ara de que el temps passi ràpid, de que les agulles que marquen les hores s'accelerin, de que les estupideses i el passat quedin lluny, quan més rapid millor. I que no triguin gaire si pot ser, i tot això em passa pel cap amb un simple "tic, tac" d'un segon, imaginat quantes coses em poden passar pel cap amb una hora sencera. 60 minuts... 3600 segons... 3600 "tic,tacs".
Segurament tu no has necessitat mai que els temps passi rapid, almenys ara, no ho necessites, i això fa que no entenguis, que no t'interessi el meu aferrament al rellotge, mai hauras necessitat que el món vagi més ràpid, mai t'haurà anat el cap a cent per hora, fent mal, en dins molt endins , amb un simple soroll, repetitiu com un "tic, tac".