Estúpid i intrascendent

Sí, m'agrades, és curiós perquè no ho penso verbalitzar en anys! No penso fer-ho! Encara sort que ho accepto... Però és que no puc mentir a les meves galtes vermelles... És que em sento viva, després d'un llarg hivern que dura des de l'estiu. He reviscut sola, m'has motivat a fer-ho però això ha estat perquè jo t'he deixat. És a dir, no és amor. M'agrades i prou i això m'anima, em fa veure els dies més divertits, més positius, fa que em torni a enfadar sense motiu, a sentir-me la dona més guapa del món, o la més lletja. Em fa tornar a sentir d'una manera tant estúpida com intrascendent. És res, però sent res significa molt per mi. I m'arrenca un somriure gegant molt de tan en tan, però me l'arrenca. I no vull res més, ara estic bé, estúpida i intrascendent!

Buf.

És tot el que penso, inspira , expira i no et preocupis massa, no et preocupis més. T'agrada i prou. No hi donis voltes i ja es veurà.