Tinc ganes d'estar sola, amb mi, tranquil·la. Sentint només el soroll dels meus pensaments fluïnt en ordre cap al buit. Sentint la meva respiració, anant al meu ordre, al meu ritme. Sense necessitat de preocupar ni preocupar-me.
Em llevaria d'hora, em faria l'esmorzar, tranquil·lament netejaria amb música de fons, i em posaria a pintar en un estudi de parets blanques i una taula , també blanca, i molt gran. La finestra de l'estudi donaria al balcó que deixaría entrar la claror reflectida de l'edifici blanc de davant. Amb un cafè a la taula i un cigarro al cendrer fumejant quasi apagat faria els primers esbossos, i potser després aniria a comprar, amb la calma d'un diumenge però sent dilluns o dimarts o dimecres...
Em faria el dinar, inspirat en un d'aquells plats que tu em vas fer aquell cop a casa teva. Em quedaria sosso de collons, i amb una presentació pèssima però comestible. Dinaria mirant la televisió, deixant passar el temps al sofà, i obriria l'ordinador per a penjar els esbossos escanejats, i poder-los enviar. M'adormiria potser, o em posaria a dibuixar, a fer veure que creo coses no vistes mai. Convidaria a sopar alguns amics, aniríem a dormir tard entre cerveses. Em posaria al llit un cop haver plegat les llaunes buides i els cendrers plens, i els plats bruts. Els llençols embolcallarien el meu cos nu, i sentiria la sensació més suau i tendra del dia, la son. I viuría així, tranquila, pausada, calmada, creativa... I potser no m'ompliria del tot, però tampoc em saturaría gens.
Podria incloure't a tu , la única persona que potser no em molestaria, ni em saturaria. I si t'hi inclogués a tu , a més a més, podria crear amb música i bona veu de fons, amb un ambient que et permetés a tu també, potser, viure , potser no plena del tot, però almenys no saturada.
I a la sala d'estar hi hauria , segur, una guitarra i un bloc de dibuixos.
