M'agradaria

M'agradaria cantar bé, afinada, saber cantar, posar música a les meves lletres. Cantar-les, cantar-te-les.
M'agradaria cuinar bé, ni dolç, ni salat, equilibrat, tendre, un pél àcid, gens amarg.
M'agradaria parlar bé, ser sincera, no ser pesada, no fer mal, no callar tampoc.
M'agradaria ballar bé, collons si m'agradaria ballar bé! M'agraden les persones que saben ballar, es veuen més vives.
M'agradaria saber fer fotos també, per poder immortalitzar els moments, igualar-ne la bellesa, guardar-los per sempre, la imatge, el record.

Però sobretot m'agradaria molt, molt, poder volar (increïble oi?) doncs, si, si. Volar. Ara ho necessito més que mai, bé , o tant com sempre. Volar quan notes aquell pes a les espatlles que no et deixa respirar, que et fa mal a l'esquena i al cap, de carregar-lo tant de temps, de que et faci inmòvil, estancada. Vull volar, perquè des de la distància es veu tot més sencill. I des de la distància s'et veu, suposo.

Millor

Una mica millor, poc a poc, pas a pas, temps al temps. Paciència.

Final, inici, final ...

En tot inici hi ha un final, que amaga un altre inici en certa manera. La vida consisteix en anar enllaçant començaments, en anar desant finals, en anar retrobant el cicle, continuant en certa manera. Tot és un cercle, que ni s'atura ni es mou, és un cercle, estàtic, en constant moviment. Realment no sé què és, i tan se val, només sé que ve un inici després de tot final.